Públic “Ocaña, retrat intermitent” participa en la representació de la crisi de la masculinitat tradicional al presentar un protagonista que trenca amb gran part del rol de gènere masculí. Ocaña des de menut té comportaments diferents del que tradicionalment s’espera d’un home, com recollir flors o observar la posta de sol, i per això és un xiquet marginat. Fins i tot, adopta algunes característiques associades al rol femení “era muy fina”.
La clau d’Ocaña rau en la naturalitat i la normalitat que presenta el personatge davant situacions poc, o gens, comuns en el context postfranquista del moment. Passeja transvestit per les Rambles mostrant els genitals sense que semble grotesc ni eròtic, el mateix ocorre quan es desvesteix, que ho fa com un acte de reivindicació de la llibertat del cos. La naturalitat i emoció que mostra al relatar les seues experiències sexuals o sentimentals en són un altre exemple. És per això, que el protagonista amb els seus fets i paraules mostra una homosexualitat sana i natural, en relació amb la teatralització de la impostura que comenta Martí-Olivella i la performativitat de gènere de Butler.
Ocaña és un personatge transgressor per molts motius: la seua vida, les seues performances reivindicatives i el seu art. Primerament, voldria destacar que Ocaña rep una educació religiosa, l’obliguen a formar part de la falange, fer el servei militar i s’exilia de la seua terra. A Cantillana, el seu poble natal, conviu amb les tradicions del poble i el camp com a fill d’un proletari, però esdevé un marginat, no segueix el comportament esperat pels seus companys. Per aquest motiu, marxa a Barcelona, una ciutat que li atorga possibilitats d’obtenir més llibertat. Comença amb les performances on es transvesteix com a dona i es mostra al públic, un acte transgressor després d’una dictadura on, fins i tot, havien assassinat al poeta Lorca per la seua orientació sexual. Les seues experiències al poble les trasllada al seu art, on representa el folklore d’Andalusia, s’apropia de representacions catòliques “lo que me ha quedado de la iglésia son fetiches” i amb aquests crea contrastos “yo mezclo cementerios con alegría, borrachera con bautizos”. Tot i que, no aconsegueix viure del seu art i encara forma part d’un col·lectiu força marginal, se n’apropa també a altres com les prostitutes, Ocaña aconsegueix mostrar a Barcelona qui és i marcar la diferència.
Després de llegir les intervencions a l’aula m’he adonat que, per exemple, Ocaña no es posa cap etiqueta com a rebuig de la masculinitat tradicional “no es definirà amb cap etiqueta” (Àngels Masqué Guillemat 21.12.22 09:15), també he vist com d’important és l’exili per al protagonista ” la classe baixa encarnada per la immigració” (Belinda Costa Olivares 18.12.2022 18:59) i al fil que enceta Maria de Les Neus Aguilo Palou el 20.12.2022 a les 14:42 he dubtat de si realment és conscient Ocaña del que representa en aquell moment.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.