Nació i memòria Grup 2

A l’aula de Literatura catalana: societat i cultura s’ha fet un debat de la nació i la memòria partint de les teories d’Anderson, Traverso, Hobsbawm, i una selecció de poemes. A continuació, compartiré les idees a destacar de cada poema:

Nit de sang de Jacint Verdaguer

Aquest poema Clàudia Fabra (02/11) el contextualitza amb la Guerra dels Segadors, relaciona el poema les idees principals que concorden amb el concepte de nació d’Anderson “realitat imaginada, limitació de la nació, realitat sobirana i lliure, i nació comunitària”. A més a més, subratlla la forta relació de Verdaguer amb la fe que es relacionaria amb la nació catalana, Caterina Latorre (06/11) afegeix que aquest nacionalisme no substitueix la religió, altre punt que concorda amb Anderson, Farners Miró (06/11) emfatitza el fet que Verdaguer deixe escrits els fets i ho faça en català que Leticia Gisbert (07/11) acaba afirmant com al fet que l’autor fa un “ús deliberat de la llengua vernacla impresa amb el marc teòric d’Anderson”.

Laura Mora (02/11) relaciona la memòria i la història de Traverso al poema on “la memòria feble s’interrelaciona també amb la història”.

La creu de Joan Alcover

Laura Mora (02/11) esmenta aquest poema en parlar de la relació entre memòria i història que fa Traverso, perquè a la primera estrofa del poema trobem la figura de Jaume el Conqueridor, i la idea que “la història l’escriuen els vencedors” que també observem al poema. En aquest poema no s’aprofundeix més al debat.

La Sardana de Maragall

A aquest poema es relaciona principalment amb la idea de tradició inventada d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) exposa que Maragall crea un himne i reafirma la creació de la tradició inventada.

Leticia Gisbert (06/11), Esther Ferrando (07/11) relacionen el poema amb el concepte de nació d’Anderson que projectaria l’autor al poema.

Elegia II de Carles Riba

Aquest poema es relaciona amb Anderson, Clàudia Fabra (05/11) explica la metàfora del temple grec com a la nostàlgia i l’esperança de la nació catalana per mantenir-se dempeus, Marc González (09/11) està d’acord amb la interpretació anterior “per la qual trobes inaplicable el concepte de nació limitada a certa expressió del nacionalisme català que pretén connectar-nos amb la cultura clàssica”.

Del Rei Jaume de Vicent Andrés Estellés

Es relaciona el poema d’Estellés amb el concepte de semificció d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) explica que el poeta reforça amb el poema l’èpica del rei Jaume, però no imagina una tradició sencera.

Vuit de març de Maria-Mercè Marçal

Aquest poema s’ha relacionat amb les idees al voltant de les teories feministes. Jordi Navarro (03/11) relaciona aquest poema amb la transició postfranquista amb la qual no hi està d’acord Leticia Gisbert (07/11) que no creu que s’emmarque en un temps puntual. Es genera debat sobre què simbolitzen les bruixes quan Jordi Navarro (03/11) lliga la voluntat de trencar de les bruixes amb les dones del moment, Miriam Milán (06/11) veu amb el símbol una al·lusió al poder i Maria Nadal (07/11) la cerca d’un nou llenguatge. Nerea Hernández (08/11) afegeix que MMM vol desmercantilitzar i descolonitzar l’espai cultural.

En aquest poema s’analitzen des de les teories d’Hobsbawm sobre les tradicions inventades veiem aspectes molt diversos: la temporalitat, la idea col·lectiva, la idea d’un futur millor partint d’un passat o el passat històric feminista.

Inscripció de Pere Gimferrer

El company Jordi Navarro (03/11) ens contextualitza els personatges d’aquest poema, Guillem Hidalgo (05/11)introdueix la idea que els fets històrics com s’han introduït “en les ments de gairebé de tots els individus una versió concreta d’uns fets concrets” que Maria Nadal (07/11) entén s’emmarca en les teories de Traverso de memòria i història.

En definitiva, alguns poemes s’han tractat en major o menor mesura. El més interessant sembla l’aplicació de diferents teories en un mateix poema, mostrant la versatilitat d’interpretació que tenen aquests.

Deixa un comentari