Yaiza Fuster Torres

Els catalanoparlants dels segles XIII al XV parlaven català? En cas afirmatiu, eren conscients de parlar una llengua pròpia? Aquesta està supeditada a una consciència nacional? Aquests segles han afectat el català fins a l’actualitat? El context històric de l’època, els canvis demogràfics, l’evolució aquests anys del català, els diferents àmbits on s’empra i, principalment, l’empremta escrita en els diferents textos d’aquests segles ens ajudaran a comprendre millor l’abast de la resposta a aquestes qüestions. Així podrem comprendre millor com va estar de lligada aquesta consciència lingüística a la nacional i com arribarem a un segle d’or d’una literatura en una llengua escrita que no s’emprava en literatura fins al segle anterior.

El català als segles anteriors

Com bé comentava al començament, l’escriptura és la principal font per la qual podem situar en context la llengua perquè no tenim cap forma de saber certament si abans hi havia una consciència de la llengua. El problema és que inicialment quan ja es parlava català, els textos cultes continuaven escrivint-se en llatí o occità, per tant, no segueixen la mateixa línia temporal l’oralitat que l’escriptura catalana. Això no obstant, els textos ens permeten apreciar els canvis amb el lèxic i la sintaxi que empren. Per exemple, podem atorgar-li el títol als Greuges de Guitard Isarn, Senyor de Caboet datat del 1105, per tant, del segle XII, com a primer text extens en català, tot i que hi ha moltes paraules i formes llatines. L’excusa que entenem va fer que aquest text fos escrit en català i no en llatí és pel seu contingut, ja que es tracta d’un memorial de comptes, una enumeració de queixes medievals ben redactades, i no un text pròpiament culte ni formal.

L’incipient català al segle XIII

A partir d’aquest segle comencem a trobar un trencament, incipient en el segle anterior, amb el llatí i l’occità tant oralment com en l’escriptura. Després de la batalla de Muret que va tindre lloc el 1213 al començament del segle XIII i on Pere el Catòlic va perdre i l’occità es va annexar al poder francés, l’objectiu polític i socioeconòmic, de la Corona catalanoaragonesa és situada en el sud i en l’est. El poder reial de Jaume I el Conqueridor es consolida amb l’expansió territorial, que aconsegueix doblar la població anterior, i en les relacions que té amb les burgesies mercantils. És així com s’aconsegueix crear un nou Regne de València amb la incorporació del Regne de Mallorca i les Pitiüses annexades a la cort del Principat.

Després de mitjan del segle XIII, es redacten en català els Usatges de Barcelona, els Furs de València, els Costums de Tortosa i el nucli primitiu del Llibre del Consolat de Mar. Així que comencem a veure els textos de caràcter formal emprant el català. Açò és degut al fet que s’adrecen a la població que majoritàriament ja deu haver adoptat el català com a llengua habitual, veient que és més factible la transmissió en aquesta llengua que en llatí o occità. A més a més, la distinció respecte de l’occità era un element a tenir en compte després de la derrota de Muret.

L’evolució al segle XIV

Tenint en compte les evolucions organitzatives de la societat, en aquest segle entre el feudalisme medieval i la revolució industrial moderna, amb les rutes comercials pel mediterrani es fonamenta un capitalisme comercial. Amb la unió de la Corona d’Aragó, el retorn del Regne de Mallorca i el compromís de Pere el Cerimoniós s’origina un ordre jurídic que pren per model el dret romà, l’estructura política i d’ideologia nacional que comparteix semblances amb les estructures dels estats moderns. Aquesta basada en una separació representada en diferents institucions per l’església, la corona i els nobles. Com a conseqüència, el català passa a ser la llengua de cultura per a desvincular-se de l’occità.

Entre finals del segle XIII passat i aquest nou segle s’escriuen les grans cròniques catalanes. Es tracta dels textos El llibre dels fets de Jaume I el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós, que relaten els fets històrics de l’època, sempre des de la perspectiva d’enaltir els protagonistes històrics catalans.

També en aquest segle, hereu d’una llengua ja molt més desenvolupada, tant literària com científica, Ramon Llull escriu la seua esplendorosa obra entre les quals trobem una de les obres més important de la literatura catalana El llibre de les bèsties. Així el català esdevé una llengua literària de caràcter culte, una literatura innovadora en llengua vulgar a Europa. En la predicació els escriptors també empren el català, tals com Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.

El català al segle XV

A partir del segle XV amb l’aproximació dels Trastàmara a terres castellanes s’inicia un apropament a aquestes que farà que el castellà entre en conflicte amb el català. En aquests anys també esdevé la guerra civil que confronta catalans i valencians, a partir d’aquest moment els valencians comencem a autodenominar-nos com a parlants de llengua en valencià o llengua llemosina. Alguns dels escriptors més importants de la literatura aquest segle ja comencen a definir la llengua que empren com a valenciana, diferenciant-la del català.

En aquest segle XV trobem una època d’esplendor per a la literatura catalana: el segle d’or valencià. Durant tot aquest segle es conreen les considerades millors obres escrites en valencià, es deslliga de l’ús del llatí. Es produeix una de les obres literàries més importants i traduïdes de la literatura catalana i europea, es tracta de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, l’autor consolida així el valencià com a llengua literària, per tant, és l’obra més important de la literatura en valencià. A més a més, trobem escriptors com Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig o Bernat Fenollar.

L’evolució de la consciència lingüística

Abans del segle XIII es comença a tractar el català per escrit, és a dir, ja hi ha suficients parlants per tal que hi haja una necessitat d’emprar aquesta llengua. A partir del segle XIII s’inicia la separació del llatí i l’occità durant els següents dos segles. També amb l’annex de més territori es guanyen parlants, això no obstant, com que hi ha una divisió per regnes afectarà més endavant el desenvolupament del català en els diferents territoris. Per tant, al segle XIII comença a haver-hi una primera consciència de la llengua com a identitat cultural de l’expansió territorial.

A partir del segle XIV comença a consolidar-se la llengua en l’administració i el més important: en la cultura. Ja trobem obres rellevants en la literatura en català i inclús la corona adopta aquesta llengua com a símbol per escriure les seues cròniques. Per tant, el trencament amb el llatí com a llengua culta i el distanciament amb l’occità deixen el català com a llengua principal dels escrits i llengua habitual de la població dels alts i baixos estaments.

En el segle XV el català ja és una llengua consolidada en la literatura i la cultura en tots els territoris. A causa de la divisió per regnes, alguns dels escriptors més importants del segle d’or valencià, ja comencen a diferenciar la denominació de la llengua que empren com a valencià i no com a català. Aquesta divisió es veurà afectada fins avui.

En conclusió, a principis del segle XIII ja hi ha una certa consciència lingüística que pretén separar-se de les llengües llatines i occitanes, a partir d’ací el català evoluciona de l’oralitat a la llengua emprada per a l’administració i la literatura. Els diferents territoris separats per regnes fan que la divisió del català esdevinga dialectal, aquesta divisió afectarà fins i tot la literatura més posterior com és el cas del Barroc català on al Principat és culte i al País Valencià popular. Per tant, la llengua ha estat lligada al concepte de nació des de llavors, com a signe cultural que forma part de la identitat del poble català. Citant a Vicent Andrés Estellés “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”, hem esdevingut llengua i literatura a partir de la nació, del poble.

Informació extreta de:

Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel 2000. Emancipació lingüística i literària i expasió territorial. De la derrota de Muret (1213) al compromís de Casp (1412). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 

Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel 2000. La plenitud de la llengua. Del compromís de Casp (1412) a la derrota de les Germanies (1523). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 

Hola!

Soc Yaiza Fuster, tinc 29 anys, visc a Sueca (València) i estudie Llengua i literatura catalanes a través de la UOC. He començat aquest grau pel gust d’aprendre i perquè m’agrada molt una de les seues sortides professionals: el món editorial. Aquest és el meu octau semestre on cursaré Llengua, cultura i societat, Literatura catalana moderna, Orígens i evolució de la llengua catalana i Avantguardes i literatura a Europa i a Catalunya.

Abans de fer el grau, vaig estudiar Preimpressió digital i en Arts gràfiques, estudis que vaig gaudir molt i pels quals actualment treballe com a dissenyadora. També he treballat de llibretera i maquetadora a un parell d’editorials valencianes. El curs passat vaig estudiar el postgrau de Tècnic Expert en Gestió de Llibreria a la Universitat de Barcelona gràcies a una beca que em va concedir la Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura).

En apuesta assignatura espere aprendre i resaldré els meus duites de com va ser l’origen i com ha estat l’evolució de la meua llengua. A nivell personal sempre m’ha creat curiositat i trobe que és important per entendre l’evolució posterior i actual del català, com deia Joan Fuster “Qui perd els orígens, perd la identitat”, així que em sembla clau estudiar els orígens de la llengua com a futura filòloga.

Bon semestre!

Hola!

Soc Yaiza Fuster, tinc 29 anys, visc a Sueca (València) i estudie Llengua i literatura catalanes a través de la UOC. He començat aquest grau pel gust d’aprendre i perquè m’agrada molt una de les seues sortides professionals: el món editorial. Aquest és el meu octau semestre on cursaré Llengua, cultura i societat, Literatura catalana moderna, Orígens i evolució de la llengua catalana i Avantguardes i literatura a Europa i a Catalunya.

Abans de fer el grau, vaig estudiar Preimpressió digital i en Arts gràfiques, estudis que vaig gaudir molt i pels quals actualment treballe com a dissenyadora. També he treballat de llibretera i maquetadora a un parell d’editorials valencianes. El curs passat vaig estudiar el postgrau de Tècnic Expert en Gestió de Llibreria a la Universitat de Barcelona gràcies a una beca que em va concedir la Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura).

Aquesta és la segona vegada que em matricule d’aquesta assignatura, el meu primer semestre a la UOC vaig quedar decebuda amb la professora consultora i vaig abandonar l’assignatura. Així, que espere que em vaja molt millor amb la nova professora que tinc aquest semestre, que treballem de valent juntes i millore la meua redacció que sempre em coixeja un poc.

Bon semestre!

Ara que finalitza l’assignatura de Gènere i sexualitat en la cultura catalana puc dir que estic molt contenta d’haver escollit aquesta optativa del grau. He aprés molt més de la teoria feminista catalana, de com s’interrelaciona amb les teories queer i dels avanços del segle passat en aquests camps.

El recorregut des de l’inici de les teories feministes, la literatura femenina catalana de principis del segle XX i la seua transformació al llarg del segle i, finalment, les pel·lícules de temàtica queer, m’han semblat una bona forma de conducció per entendre millor el context social i cultural al qual s’anava adaptant aquest moviment feminista català.

Després d’aquest últim mòdul on hem pogut introduir-nos i reflexionar al voltant d’Ocaña retrat intermitent i Amic/Amat, totes dues de Ventura Pons, puc entendre millor com vivien les persones que no formen part de l’heteronormativa, com els homosexuals, el seu context social i com han estat deixats de banda pel cànon cultural.

Les dues primeres preguntes que em vaig fer van ser: què és una dona? Quan canviarà el cànon literari a un més plural i realista? Ara, la pregunta és menys específica i més general, perquè arran del cinema m’he fixa’t que no sols el cànon literari té problemes històrics que l’afecten, la cultura en general ha estat afectada i per això: quan revisarem la nostra cultura per mostrar-la tal com és realment? Potser, d’això depén el futur de la nostra identitat com a poble, perquè com deia Joan Fuster “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Aquesta assignatura hauria de ser obligatòria perquè els moviments feministes dels últims temps, les teories de gènere i sexualitat, les escriptores, l’esport femení i el cinema queer formen part de la identitat catalana de forma intrínseca i, per tant, és fonamental el seu estudi. Els futurs filòlegs hem de saber qüestionar-nos seguint aquestes teories per redescobrir les joies que ens hem deixat de camí, també amb el camp de la lingüística que ha estat construïda des del patriarcat.

A l’aula de Literatura catalana: societat i cultura s’ha fet un debat de la nació i la memòria partint de les teories d’Anderson, Traverso, Hobsbawm, i una selecció de poemes. A continuació, compartiré les idees a destacar de cada poema:

Nit de sang de Jacint Verdaguer

Aquest poema Clàudia Fabra (02/11) el contextualitza amb la Guerra dels Segadors, relaciona el poema les idees principals que concorden amb el concepte de nació d’Anderson “realitat imaginada, limitació de la nació, realitat sobirana i lliure, i nació comunitària”. A més a més, subratlla la forta relació de Verdaguer amb la fe que es relacionaria amb la nació catalana, Caterina Latorre (06/11) afegeix que aquest nacionalisme no substitueix la religió, altre punt que concorda amb Anderson, Farners Miró (06/11) emfatitza el fet que Verdaguer deixe escrits els fets i ho faça en català que Leticia Gisbert (07/11) acaba afirmant com al fet que l’autor fa un “ús deliberat de la llengua vernacla impresa amb el marc teòric d’Anderson”.

Laura Mora (02/11) relaciona la memòria i la història de Traverso al poema on “la memòria feble s’interrelaciona també amb la història”.

La creu de Joan Alcover

Laura Mora (02/11) esmenta aquest poema en parlar de la relació entre memòria i història que fa Traverso, perquè a la primera estrofa del poema trobem la figura de Jaume el Conqueridor, i la idea que “la història l’escriuen els vencedors” que també observem al poema. En aquest poema no s’aprofundeix més al debat.

La Sardana de Maragall

A aquest poema es relaciona principalment amb la idea de tradició inventada d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) exposa que Maragall crea un himne i reafirma la creació de la tradició inventada.

Leticia Gisbert (06/11), Esther Ferrando (07/11) relacionen el poema amb el concepte de nació d’Anderson que projectaria l’autor al poema.

Elegia II de Carles Riba

Aquest poema es relaciona amb Anderson, Clàudia Fabra (05/11) explica la metàfora del temple grec com a la nostàlgia i l’esperança de la nació catalana per mantenir-se dempeus, Marc González (09/11) està d’acord amb la interpretació anterior “per la qual trobes inaplicable el concepte de nació limitada a certa expressió del nacionalisme català que pretén connectar-nos amb la cultura clàssica”.

Del Rei Jaume de Vicent Andrés Estellés

Es relaciona el poema d’Estellés amb el concepte de semificció d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) explica que el poeta reforça amb el poema l’èpica del rei Jaume, però no imagina una tradició sencera.

Vuit de març de Maria-Mercè Marçal

Aquest poema s’ha relacionat amb les idees al voltant de les teories feministes. Jordi Navarro (03/11) relaciona aquest poema amb la transició postfranquista amb la qual no hi està d’acord Leticia Gisbert (07/11) que no creu que s’emmarque en un temps puntual. Es genera debat sobre què simbolitzen les bruixes quan Jordi Navarro (03/11) lliga la voluntat de trencar de les bruixes amb les dones del moment, Miriam Milán (06/11) veu amb el símbol una al·lusió al poder i Maria Nadal (07/11) la cerca d’un nou llenguatge. Nerea Hernández (08/11) afegeix que MMM vol desmercantilitzar i descolonitzar l’espai cultural.

En aquest poema s’analitzen des de les teories d’Hobsbawm sobre les tradicions inventades veiem aspectes molt diversos: la temporalitat, la idea col·lectiva, la idea d’un futur millor partint d’un passat o el passat històric feminista.

Inscripció de Pere Gimferrer

El company Jordi Navarro (03/11) ens contextualitza els personatges d’aquest poema, Guillem Hidalgo (05/11)introdueix la idea que els fets històrics com s’han introduït “en les ments de gairebé de tots els individus una versió concreta d’uns fets concrets” que Maria Nadal (07/11) entén s’emmarca en les teories de Traverso de memòria i història.

En definitiva, alguns poemes s’han tractat en major o menor mesura. El més interessant sembla l’aplicació de diferents teories en un mateix poema, mostrant la versatilitat d’interpretació que tenen aquests.

El nom comú del país és Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francés: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; i en llatí: Helvetia). El seu nom oficial és Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francés: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra; i en llatí: Confœderatio Helvetica).

Coexisteixen quatre llengües principals a la Confederació Suïssa: l’alemany, el francés, l’italià i el romanx. Amb una superfície de 41.290km² compta amb 8.670.300 habitants. L’alemany és l’idioma més parlat que compta amb un 63% de la població total suïssa. Seguidament, el francés que és parlat pel 23% de la població, després l’italià que el parla un 8,2% de la població i, per últim, la llengua menys parlada és el romanx, o grisó, que compta sols amb un 0,5% de la població total. La varietat de llengües és pel fet que el país és llindar a França, Alemanya i Itàlia. Tot i que l’alemany té un percentatge més alt de parlants, no s’ha establit com a llengua oficial per damunt de cap altra, conviu amb el francés i l’italià compartint estatut de llengües oficials a l’administració federal suïssa, mentre que el romanx és cooficial i es fa servir sols amb els parlants.

Cada varietat lingüística determina el territori, i aquests es divideixen en cantons, on la llengua oficial és la que predomina en aquesta. Per exemple, hi ha cinc cantons francòfons. A alguns pocs cantons hi ha més d’una llengua oficial. El 1848 la Constitució federal reconeixia el francés, l’italià i l’alemany com a llengües oficials. El 1938, quasi cent anys després, va reconèixer també el romanx com a llengua nacional i fins al 1996 no la reconegueren com a llengua cooficial.

En l’educació a Suïssa la llengua nativa de cada cantó és la que s’estudia en primer estat, després s’estudia una segona llengua nacional i per últim una tercera llengua oficial o l’anglés. A la Confederació Suïssa, els mitjans de comunicació respecten i han de promoure les tres llengües oficials i almenys un programa de ràdio s’ha d’emetre en romanx.

El romanx és, per tant, la llengua minoritària a la Confederació Suïssa. A més a més, aquesta compta amb varietats dialectals al seu interior: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader. Aquest últim és el que compta amb més parlants. El romanx pateix d’una falta de protecció, manca una política d’immersió lingüística. Va estar exclós educativament durant un llarg període de temps, s’usa actualment en l’educació primària en algunes àrees però no en la secundària.

L’italià té una varietat històrica dialectal: el llombard. En el passat, a la regió italiana predominava el llombard, una llengua bastant diferent de l’estàndard italià, però a partir de la creació del Regne d’Itàlia aquesta va començar a substituir-se per l’italià actual; això no obstant resten alguns parlants en aquest dialecte. Hui en dia encara podem escoltar programes de ràdio, llegir llibres o revistes, comptar amb un diccionari i fins i tot escoltar cantants en llengua llombarda principalment al cantó de Ticino i també en menor grau al cantó de Grisons. A la dècada dels 2000 es va fer una proposta per normativitzar el llombard que era de caràcter polinòmic, com en el cas de l’ortografia del català, que no va arribar a bon port.

L’alemany també compta amb una varietat dialectal: el jenisch. El jenisch, és una llengua que naix dels jenischs. És un poblat seminòmada europeu que es va establir a l’Europa Central (Alemanya, Bèlgica, Àustria, Països Baixos, parts de França i Suïssa). Podrien estar establerts a Suïssa des del segle XV. Aquest país sí els reconeix com a minoria nacional. La seua llengua és una barreja de restes de llengües germàniques com l’ídis, el romaní o el rotwelsch. Actualment, s’ha creat una associació independent per protegir la seua cultura. També existeixen en l’alemany el tipus col·loquial o dialecte Schwyzerdütsch, i l’estàndard que s’usa a l’aula, Hochdeutsch, que fora de l’àmbit educatiu es limita a les situacions formals.

L’ídix també és una llengua minoritària a Suïssa que té dues variants. La primera és l’oriental que prové dels jueus que emigraren en l’holocaust. La segona l’occidental, aquell que ja es parlava abans de l’holocaust. Està en via d’extinció i quasi segur el 100% dels seus parlants són bilingües.

Del francés i l’occità reben l’arpità o francoprovençal. Actualment, es troba en perill d’extinció i roman important a Evolênna a Suïssa.

El tamany de població a Suïssa és poc més gran que el de Catalunya. La varietat lingüística amb comparació en l’Espanyola és semblant, la diferència és que no hi ha una llengua oficial dominant per damunt de les minoritàries. La divisió de territoris per la llengua que es parla és un fenomen que també ocorre a l’Estat Espanyol, un exemple el cas català; això no obstant a Suïssa els cantons tenen més autonomia. Tant el català, com el romanx i l’italià formen part de les llengües protegides de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Tot i això, resten com a llengües autòctones no protegides el francoprovençal o arpità, romaní i ídix. També el francés i alemany en zones on són minoritàries.

En resum, la Confederació Suïssa protegeix i promou principalment l’alemany, el francés i l’italià; el romanx manca de protecció i el seu percentatge de sols un 0,5% fa que aquesta llengua es trobe en perill. A més a més, s’inclouen diferents llengües minoritàries que estan en perill d’extinció; dins dels dialectes del romanx: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader; de l’alemany: el jenisch; de l’italià: el llombard; del francés: l’arpità o francoprovençal; com també l’ídix.

BIBLIOGRAFIA

Diari Ara [En línia] Llengües oficials a Suïssa, Canadà i Bèlgica. [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.ara.cat/opinio/llengues-oficials-suissa-canada-belgica_129_4218330.html

El Periodico [En línia] Les llengües que es parlen a Suïssa [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20130521/les-llengues-que-es-parlen-a-suissa-2396272

Los traductores [En línia] Idiomas hablados en Suiza [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://lostraductores.es/blog/lenguas-habladas-mundo/idiomas-hablados-suiza/

Yenisch [En línia] [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://web.archive.org/web/20120101214615/http://www.yenisch-suisse.ch/

Viquipèdia [En línia] Llombard [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Llombard

Viquipèdia [En línia] Ídix [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Ddix

Viquipèdia [En línia] Francoprovençal [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Francoproven%C3%A7al

Viquipèdia [En línia] Jenischs [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Jenischs

CEFAN [En línia] Loi fédérale sur la radio et la télévision (LRTV) [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/suisse-fed-loi2006.htm

Àmbit geogràfic: País Valencià

Àrea temàtica: 2. Educació i recerca

Repte: Aconseguir una normalització lingüística del valencià i una equitat plurilingüe fomentant l’estudi del valencià a tots els nivells educatius.

 

Diagnòstic sociolingüístic i de la legislació vigent: 

La normalització lingüística és un repte de grans proporcions que abasta molts àmbits i que, com a conseqüència, la seua consolidació total és complexa.

Segons les lleis vigents que serveixen per a la protecció, el respecte, el foment i el coneixement i ús del valencià amb la comparació de les estadístiques de Coneixement i ús del valencià de 2015 que mostren uns percentatges baixos de les zones castellanoparlants i uns resultats molt millorables per als valencianoparlants, els nous programes plurilingües del Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic semblen insuficients per a millorar la situació actual del valencià a tot el territori i complir amb les lleis de promoció i ús de la llengua.

 

Propostes d’actuació i objectius:

1. Decidir un percentatge de programa plurilingüe igualitari per a tot el territori que afavorisca el valencià per fomentar l’equitat lingüística i que augmente en almenys 1h obligatòria l’anglés per millorar el sistema de plurilingüisme. Una proposta de 18h i 30min de valencià, 3h de castellà i 1h d’anglés s’adequaria millor als àmbits d’ús de la llengua. L’objectiu és aconseguir una major equitat lingüística als centres educatius principalment entre el valencià i el castellà, fomentant també l’anglés.

2. Obligatorietat d’impartir els percentatges pactats de la mesura anterior en els territoris principalment castellanoparlants de Requena-Sogorb i l’Oriola. Fomentar així l’aprenentatge del valencià en les àrees castellanoparlants.

3. Obligatorietat d’ús dels percentatges anteriors per als centres concertats que reben pressupostos i subvencions públiques. Fomentar l’aprenentatge del valencià en els centres concertats.

4. Obligatorietat de fomentar l’ús del valencià als centres concertats que reben pressupostos i subvencions públiques. Garantir que tot l’alumnat d’arreu del territori puga entendre, parlar, escriure i llegir el valencià perfectament.

5. Fomentar el coneixement dels Drets lingüístics mitjançant un programa que formara el professorat, com podrien ser els docents de l’assignatura de valencià o els tutors, per impartir durant les classes de valencià o tutories als alumnes el coneixement dels seus drets lingüístics i com denunciar la manca, falta o la vulneració d’aquests.

6. Fomentar el PIL a les zones castellanoparlants i centres on estudien majoritàriament alumnes estrangers que no dominen la llengua, a les zones on menys s’usa.

7. Creació d’un programa adaptant el PIL i el PEV als refugiats dels CEAR. Major immersió lingüística que els ajuda en la seua integració al territori valencià, la cultura valenciana i el món laboral.

8. Traducció de la pàgina web del CEAR al valencià i fer aportacions culturals en valencià. Fomente el seu aprenentatge del valencià.

9. Implementar el món digital en valencià als centres educatius. Fomentar l’ús del valencià al món tecnològic educatiu.

 

Efectes:

Millora de l’ús del valencià a les zones castellanoparlants mantenint i millorant el dels valencianoparlants també. Conéixer la situació real de vulnerabilitat dels drets lingüístics a l’educació. Fomentar per part dels docents i l’alumnat la llengua valenciana. Millorar la Immersió lingüística dels nouvinguts.

 

BIBLIOGRAFIA

CEAR [en línia][Data de consulta 2 de maig de 2022] https://www.cear.es

Escola Valenciana [en línia]. Escola Valenciana pel plurilingüisme. Programes d’educació bilingües i Programes d’educació plurilingües. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://escolavalenciana.org/web/wp-content/uploads/2017/08/guiapluri.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Coneixements i ús del valencià. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/168013490/Enquesta+Coneixement+valenci%C3%A0_2015+%28S%C3%ADntesi_val%29.pdf/7a3cf125-650d-4b1e-8c8c-b32030d4ea00

Generalitat Valenciana [en línia]. Membres de la xarxa.val [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/167569485/Membres

Generalitat Valenciana [en línia]. Llei d’ensenyament i ús del valencià [Data de consulta 2 de maig de 2022] https://www.avl.gva.es/documents/31987/97442/Documents_02.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Decret llei 3/2017 [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://dogv.gva.es/va/disposicio?sig=007843/2017&url_lista=

Generalitat Valenciana [en línia]. Consell social de les llengües [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/consell-social-de-les-llengues

Generalitat Valenciana [en línia]. Decret 13/2019, de 8 de febrer, del Consell, de creació de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians [Data de consulta 2 de maig de 2022] https://dogv.gva.es/datos/2019/02/14/pdf/2019_1435.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Política Lingüística. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/inicio

Generalitat Valenciana [en línia]. Situació del valencià [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/354711011/L_04_ToniM_Alternatives_web.pdf/5549c519-22d4-241c-8df0-1cdc48069a9d?t=1645087366887

Després que l’any 2013 el govern de dretes del moment, el Partit Popular, tancara la ràdio i televisions valencianes, havent restringit anteriorment la difusió de TV3 i d’IB3 a tot el territori, l’audiovisual valencià va ser pràcticament inexistent durant anys. Amb l’entrada de l’anomenat govern del botànic, un govern d’esquerres, sembla que es va recuperant d’aquests anys on ha estat paralitzat. L’any 2015 es comença a preparar la tornada de RTVV, però no és fins al 2018 quan aquesta tornada es du a terme. Així recuperem la ràdio i televisió pròpies del territori, no obstant segueixen sense arribar TV3 ni IB3.

No solament el nou govern valencià té en compte la precarietat del món audiovisual en valencià, per exemple Escola Valenciana ha creat una plataforma, la Cinemateca i la DVDTeca, per portar pel·lícules infantils i juvenils als centres educatius i ajuntaments per promoure la visualització d’aquestes en valencià des de la infantesa. A més a més, conjuntament amb l’Institut Valencià de Cultura mitjançant la Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia han dut a terme un projecte on recullen tres pel·lícules valencianes guardonades, acompanyades de material didàctic, per treballar a l’aula. Una altra entitat que promou l’ús del valencià als audiovisuals és l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), ells mateixos ho expliquen: “La defensa dels drets de la ciutadania i especialment els drets relacionats amb la informació i la comunicació, tals com la llibertat d’expressió, el dret a la informació, el dret d’accés de la ciutadania als mitjans de comunicació, i la defensa de l’ús del valencià, són els principals senyals d’identitat amb les quals s’articula un complet ventall d’activitats organitzades per ACICOM amb l’impuls dels seus membres i col·laboradors.”.

La Plataforma pels Drets Lingüístics, junt amb Escola Valenciana, ACICOM, ACPV, Plataforma per la Llengua i altres entitats, l’any 2021 elaboraren un informe amb més de 100 denúncies de conculcació dels drets de la ciutadania respecte al valencià i el presentaren al president de les Corts Enric Morera. En aquest informe al punt 1 trobem la discriminació de la resta de mitjans de comunicació audiovisuals d’altres territoris al País Valencià, al punt 2 com la majoria de plataformes online de visualització de contingut audiovisual continuen discriminant el català, no obstant actualment FilminCAT sí que compta amb una varietat de contingut en català, al punt 71 el festival de cinema Costa Blanca Film no respecta la toponímia en valencià, ni la seua oficialitat. El motiu de presentar aquest informe era exigir una Llei d’Igualtat Lingüística per als valencianoparlants, deia Natxo Badenes “aquestes entitats i sindicats demanem a les Corts Valencianes que continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic” incloent així els audiovisuals de tot el territori de parla catalana. Al web d’Acció Cultural del País Valencià està el document per consultar amb les propostes “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística”.

Diferents entitats i associacions, no només de llengua catalana, van fer el passat desembre de 2021 una declaració conjunta perquè el govern espanyol defense i puga garantir la pluralitat lingüística a la nova Llei General de Comunicació Audiovisual, on fins ara sols s’ha establert un percentatge mínim de contingut i finançament per al castellà.

Al mateix informe de la Plataforma pels Drets Lingüístics de denúncies veiem com les federacions esportives no empren el català a les xarxes, com una Regidora de Cultura d’Alacant essent un càrrec públic informa pel canal de Whatsapp en castellà, el ministeri de cultura obliga les biblioteques a incloure el castellà en les seues webs, o com l’App de la DGT que és una administració de l’Estat distingeix entre valencià i català com dues llengües diferents. De nou, Escola Valenciana ha impulsat una campanya per valencianitzar els dispositius electrònics desenvolupat per Softvalencià.

Hi ha casos d’empleats públics que no s’adrecen a la ciutadania en valencià o li neguen el seu dret a fer-ho, per exemple la Policia Nacional del districte València Centre no atén un valencianoparlant o l’empleat de l’estació de tren de Vinaròs no vol atendre una ciutadana per parlar-li en valencià. Actualment, l’any 2022, és en l’àmbit sanitari on més incidències per vulneracions lingüístiques en l’administració es troben. A l’informe en veiem un bon grapat; l’atenció telefònica personal de la Conselleria de Sanitat Universal es realitza només en castellà, una metgessa d’oftalmologia de l’Hospital de Xàtiva no atén una ciutadana per expressar-se en valencià o una metgessa de l’Hospital Clínic de València no realitza una prova ginecològica a una ciutadana pel mateix motiu.

Tenim drets lingüístics pels quals no haurien de passar les situacions anteriors, per exemple no se’ns pot demanar canvi de llengua en intervencions orals, altre dret és que l’oficialitat comprén totes les administracions radicades al País Valencià: també les de l’Estat o l’administració de Justícia. En el cas de l’app de la DGT el valencià i el català tenen equivalència avalada legalment per al nom de la llengua, per la qual cosa no s’hauria de distingir. La realitat és que el País Valencià encara pateix una vulneració dels seus drets lingüístics.

Actualment, existeix una eina per informar-te i on et poden assessorar en drets lingüístics al País Valencià: l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. També ho pots fer mitjançant altres entitats com Escola Valenciana o ACPV. També a Acció Cultural del País Valencià hi ha l’Institut de Política Lingüística on accedir a un Telèfon de la llengua, lesgislació, informes o jurisprudència.

WEBGRAFIA

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Declaració conjunta de les entitats que treballem per les llengües i la seva igualtat, davant del projecte de llei general de l’audiovisual. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/2021/12/01/declaracio-conjunta-de-les-entitats-que-treballem-per-les-llengues-i-la-seva-igualtat-davant-del-projecte-de-llei-general-de-laudiovisual/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Tenim drets. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/tenimdrets/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Drets lingüístics bàsics. Guia Pràctica  de Drets Lingüístics al País Valencià. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/guiadretslinguistics/drets-linguistics-basics.php>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Per una nova i efectiv llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/2015/04/21/per-una-nova-i-efectiva-llei-digualtat-lingueistica-principis-basics-i-ambits-dactuacio-practica-calameo/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Reclamacions. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/tenimdrets/reclamacions>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Institut de política lingüística. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/institut-de-politica-linguistica/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Qui som. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acicom.org/qui-som/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Informe de la plataforma de drets lingüístics. #4D dia dels drets lingüístics a les corts. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <http://acicom.org/informe-de-la-plataforma-de-drets-linguistics-4d-dia-dels-drets-linguistics-a-les-corts/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Informe Drets Lingüístics 2021. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <http://acicom.org/wp-content/uploads/2021/12/Informe_Drets_Linguistics_2021.pdf>

Escola Valenciana [en línia]. Cinema. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/cinema/>

Escola Valenciana [en línia]. Oficina de Drets Lingüístics. Formulari de queixa. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/oficina-de-drets-linguistics/formulari-de-queixa/>

Escola Valenciana [en línia]. Connecta’t en valencià. Campanya per a valencianitzar els dispositius electrònics. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/2022/02/21/connectat-en-valencia-una-campanya-per-a-valencianitzar-els-dispositius-electronics/>

Escola Valenciana [en línia]. L’oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana registra una vulneració lingüística al dia en 2022. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/2022/02/17/loficina-de-drets-linguistics-descola-valenciana-registra-una-vulneracio-linguistica-al-dia-en-2022/>

FilminCAT [en línia]. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://www.filmin.cat>

Generalitat Valenciana [en línia]. Oficina de Drets Lingüístics. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/odl>