Yaiza Fuster Torres

Abstract

La llengua forma part de la cultura i aquesta afecta directament la identitat personal i col·lectiva. Hi ha llengües en perill d’extinció a conseqüència del bilingüisme i la substitució lingüística, aquest fet fa que societats i individus es veuen perjudicats lingüísticament i conseqüentment afecta la identitat. Els processos d’immigració i l’adaptació d’ambdues parts en aquest procés afecten directament també la identitat. Per tant, la pèrdua d’una llengua suposa una pèrdua d’identitat.

Paraules clau

Llengua, identitat, substitució lingüística, bilingüisme i cultura.

Les llengües formen part de la identitat de les persones i la seua pèrdua afecta tant a l’individu com al col·lectiu sencer d’una comunitat lingüística. La llengua és un mitjà de comunicació necessari per a la socialització d’una comunitat, per tant, forma part intrínseca de la cultura d’un grup determinat. És a través de la llengua com expressem la nostra visió cultural del món, com l’entenem i com vivim. Hi ha diverses cultures que prenen forma amb la llengua, uns valors determinats i uns costums diferents, amb tot hi ha cultures que comparteixen llengua i altres trets d’aquests elements. Cada persona creix amb una cultura i, per tant, aquesta forma part de la seua identitat, una identitat que és individual dins d’una identitat col·lectiva. Qui perd la seua cultura perd la seua identitat, perquè tots partim d’una cultura identitària, per tant, d’una llengua que forma part de la nostra identitat.

Al llarg de la història han desaparegut milers de llengües, així com també de cultures, la supervivència de les llengües que actualment estan en perill d’extinció és la conseqüència de diferents polítiques preses, de la història global i també de la social. Perquè es produïsca la mort d’una llengua hi ha una substitució lingüística que segueix “tres fases: primària, de decadència i de mort” (Comellas, Junyent 2021: pàg. 143), la primària comença amb la substitució de la llengua mitjançant el bilingüisme, els parlants adopten altra llengua; la segona fase de decadència consisteix en el fet que els parlants de la primera llengua són majors i l’ús de la llengua és poc habitual així quan moren els parlants ocorre la tercera fase: la mort de la llengua. Les llengües no moren per trets naturals a elles sinó per causes externes que provoquen aquesta extinció. Una vegada mor la llengua, la seua revitalització és complicada “els que intenten recuperar-la no ho fan perquè no puguin comunicar-se, sinó perquè senten la pèrdua d’un element fonamental a l’hora de saber quin és el seu lloc al món” (Comellas, Junyent 2021: pàg. 146). Aquesta té beneficis per a la comunitat millorant el seu benestar i disminuint la violència i les addiccions, “implica també la recuperació de l’autoestima i la confiança en un mateix” (Comellas, Junyent 2021: pàg. 147), per tant, l’excusa és la revitalització cultural per a recuperar la identitat.

Un clar exemple és el que va ocórrer en temps de colonització, ja que, a banda de la gran quantitat de persones que van perdre la seua vida, els supervivents van veure atacades les seues cultures. Les potències imperialistes van portar a terme una substitució cultural i els habitants d’aquests territoris hagueren d’aprendre i adoptar la llengua imposada, alguns costums i fins i tot religions. En Nigèria es va imposar l’anglés, això té conseqüències actualment, perquè tot i que encara es parlen llengües ara minoritzades com l’igbo o el ioruba, és l’anglés la llengua general i s’han adoptat molts costums i organitzacions estructurals de les colònies britàniques. En aquest cas, va poder sobreviure una gran part de la cultura i identitat dels pobles nigerians, però l’afecció que va patir fa que aquests molts anys després puguen veure perillar la seua identitat.

El procés que veiem en la substitució lingüística és sobretot de caràcter social, principalment afecta la gent que emigra de la seua cultura a una altra diferent, que ha d’aprendre una nova llengua per a encaixar en una nova comunitat, aquest procés s’anomena adaptació i en formen part tant l’individu com el col·lectiu en el qual es vol inserir aquest. Per poder-se adaptar substitueixen la seua llengua per la del nou espai abandonant la seua llengua materna. “Tots els països reconeixen la importància d’un bon acolliment lingüístic per a aconseguir una integració satisfactòria entre la immigració i la societat receptora” (Marí: pàg. 41) això no obstant, les polítiques d’acolliment lingüístiques són diferents en cada país i és només quan col·laboren tant el marc jurídic, l’estat, la societat global i les persones de forma individual quan hi ha una millora real, sobretot tenint en compte que aquesta adaptació lingüística ha de ser profitosa i realment útil perquè siga integradora perquè “és cert que l’aprenentatge lingüístic dels immigrants s’ha de centrar en les seves necessitats immediates de relació social i adaptar-se al màxim a les seves possibilitats, si no volem que resulti estèril o contraproduent” (Marí: pàg. 48). Per tant, la integració d’un individu es veu clarament afectada per la integració lingüística. Les llengües s’han agrupat per famílies, és més senzill aprendre i comprendre una llengua que pertany a la família de la teua llengua materna que una altra d’altra família lingüística, així que és més senzill integrar-te en una llengua de la mateixa família que la teua. “Una cosa és, però, segura: qualsevol ésser humà, de qualsevol origen lingüístic, pot aprendre qualsevol llengua, si les condicions d’adquisició són les que han de ser” (Tusón 2005: pàg. 51).

Al bilingüisme també l’afecta la substitució lingüística i, en conseqüència, als respectius parlants. Partim que una persona nouvinguda ha d’integrar-se en un territori bilingüe, el que més li interessa quan vol aprendre una llengua és la integració laboral, educativa i del dia a dia, com per exemple fer la compra. En el cas que hi haja una llengua dominant, probablement la persona immigrant elegirà aquesta perquè serà la que li facilitarà més oportunitats laborals o d’integració educativa. En canvi, la llengua sotmesa, principalment per falta de representació, restarà en un segon pla o directament no veuran cap necessitat d’aprendre-la i en conseqüència la llengua i la comunitat parlant d’aquesta es veuran negativament afectades. “Si la llengua que hauries d’aprendre només es fa present de tant en tant i no resulta imprescindible per a la feina, els estudis, el lleure […] si la llengua nova no et permet de viure més bé, ¿com arribaràs a fer l’esforç d’adquirir-la?” (Tusón 2005: pàg. 52). Per tant, el bilingüisme d’una llengua que se superposa per damunt d’altra perjudica l’individu nouvingut i la comunitat on s’insereix, ja que si la llengua que forma part de la identitat d’una comunitat és subjugada afectarà també la identitat d’aquesta de forma negativa.

En conclusió, la pèrdua o substitució lingüística afecta negativament en la identitat individual i col·lectiva de les persones afectades. Amb la pèrdua d’una llengua per extinció es perd una forma determinada de veure el món, una cultura confeccionada de costums, i que la substitució lingüística és des d’on parteix aquest fet. El procés de substitució lingüística en fase primera de bilingüisme afecta la identitat col·lectiva de la llengua a substituir i la revitalització després de la mort resulta complicada i normalment impossible. La pèrdua de llengua per emigració afecta la identitat de l’individu per la substitució de la seua cultura per la nova i el procés d’adaptació, tot i que tothom és capaç d’aprendre qualsevol llengua. Per tant, la relació entre llengua i identitat té uns lligams forts que afecten tant de forma individual com a la societat en general.

Bibliografia

Comellas, Pere i Junyent, M. Carme (2021) “Vida i mort de les llengües”. Els colors de la neu. Vic: Eumo. Pàgines 137-148.

Tuson Valls, Jesús (2005). “Un univers variat”. Patrimoni natural: Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona: Empúries. Pàgines 49-52.

Marí Mayans, Isidor, “L’acolliment lingüístic de la immigració: bones pràctiques”, Mundialització, interculturalitat i multilingüisme. Palma: Lleonard Muntaner, 2006. pp. 41-49.

Els catalanoparlants dels segles XIII al XV parlaven català? En cas afirmatiu, eren conscients de parlar una llengua pròpia? Aquesta està supeditada a una consciència nacional? Aquests segles han afectat el català fins a l’actualitat? El context històric de l’època, els canvis demogràfics, l’evolució aquests anys del català, els diferents àmbits on s’empra i, principalment, l’empremta escrita en els diferents textos d’aquests segles ens ajudaran a comprendre millor l’abast de la resposta a aquestes qüestions. Així podrem comprendre millor com va estar de lligada aquesta consciència lingüística a la nacional i com arribarem a un segle d’or d’una literatura en una llengua escrita que no s’emprava en literatura fins al segle anterior.

El català als segles anteriors

Com bé comentava al començament, l’escriptura és la principal font per la qual podem situar en context la llengua perquè no tenim cap forma de saber certament si abans hi havia una consciència de la llengua. El problema és que inicialment quan ja es parlava català, els textos cultes continuaven escrivint-se en llatí o occità, per tant, no segueixen la mateixa línia temporal l’oralitat que l’escriptura catalana. Això no obstant, els textos ens permeten apreciar els canvis amb el lèxic i la sintaxi que empren. Per exemple, podem atorgar-li el títol als Greuges de Guitard Isarn, Senyor de Caboet datat del 1105, per tant, del segle XII, com a primer text extens en català, tot i que hi ha moltes paraules i formes llatines. L’excusa que entenem va fer que aquest text fos escrit en català i no en llatí és pel seu contingut, ja que es tracta d’un memorial de comptes, una enumeració de queixes medievals ben redactades, i no un text pròpiament culte ni formal.

L’incipient català al segle XIII

A partir d’aquest segle comencem a trobar un trencament, incipient en el segle anterior, amb el llatí i l’occità tant oralment com en l’escriptura. Després de la batalla de Muret que va tindre lloc el 1213 al començament del segle XIII i on Pere el Catòlic va perdre i l’occità es va annexar al poder francés, l’objectiu polític i socioeconòmic, de la Corona catalanoaragonesa és situada en el sud i en l’est. El poder reial de Jaume I el Conqueridor es consolida amb l’expansió territorial, que aconsegueix doblar la població anterior, i en les relacions que té amb les burgesies mercantils. És així com s’aconsegueix crear un nou Regne de València amb la incorporació del Regne de Mallorca i les Pitiüses annexades a la cort del Principat.

Després de mitjan del segle XIII, es redacten en català els Usatges de Barcelona, els Furs de València, els Costums de Tortosa i el nucli primitiu del Llibre del Consolat de Mar. Així que comencem a veure els textos de caràcter formal emprant el català. Açò és degut al fet que s’adrecen a la població que majoritàriament ja deu haver adoptat el català com a llengua habitual, veient que és més factible la transmissió en aquesta llengua que en llatí o occità. A més a més, la distinció respecte de l’occità era un element a tenir en compte després de la derrota de Muret.

L’evolució al segle XIV

Tenint en compte les evolucions organitzatives de la societat, en aquest segle entre el feudalisme medieval i la revolució industrial moderna, amb les rutes comercials pel mediterrani es fonamenta un capitalisme comercial. Amb la unió de la Corona d’Aragó, el retorn del Regne de Mallorca i el compromís de Pere el Cerimoniós s’origina un ordre jurídic que pren per model el dret romà, l’estructura política i d’ideologia nacional que comparteix semblances amb les estructures dels estats moderns. Aquesta basada en una separació representada en diferents institucions per l’església, la corona i els nobles. Com a conseqüència, el català passa a ser la llengua de cultura per a desvincular-se de l’occità.

Entre finals del segle XIII passat i aquest nou segle s’escriuen les grans cròniques catalanes. Es tracta dels textos El llibre dels fets de Jaume I el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós, que relaten els fets històrics de l’època, sempre des de la perspectiva d’enaltir els protagonistes històrics catalans.

També en aquest segle, hereu d’una llengua ja molt més desenvolupada, tant literària com científica, Ramon Llull escriu la seua esplendorosa obra entre les quals trobem una de les obres més important de la literatura catalana El llibre de les bèsties. Així el català esdevé una llengua literària de caràcter culte, una literatura innovadora en llengua vulgar a Europa. En la predicació els escriptors també empren el català, tals com Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.

El català al segle XV

A partir del segle XV amb l’aproximació dels Trastàmara a terres castellanes s’inicia un apropament a aquestes que farà que el castellà entre en conflicte amb el català. En aquests anys també esdevé la guerra civil que confronta catalans i valencians, a partir d’aquest moment els valencians comencem a autodenominar-nos com a parlants de llengua en valencià o llengua llemosina. Alguns dels escriptors més importants de la literatura aquest segle ja comencen a definir la llengua que empren com a valenciana, diferenciant-la del català.

En aquest segle XV trobem una època d’esplendor per a la literatura catalana: el segle d’or valencià. Durant tot aquest segle es conreen les considerades millors obres escrites en valencià, es deslliga de l’ús del llatí. Es produeix una de les obres literàries més importants i traduïdes de la literatura catalana i europea, es tracta de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, l’autor consolida així el valencià com a llengua literària, per tant, és l’obra més important de la literatura en valencià. A més a més, trobem escriptors com Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig o Bernat Fenollar.

L’evolució de la consciència lingüística

Abans del segle XIII es comença a tractar el català per escrit, és a dir, ja hi ha suficients parlants per tal que hi haja una necessitat d’emprar aquesta llengua. A partir del segle XIII s’inicia la separació del llatí i l’occità durant els següents dos segles. També amb l’annex de més territori es guanyen parlants, això no obstant, com que hi ha una divisió per regnes afectarà més endavant el desenvolupament del català en els diferents territoris. Per tant, al segle XIII comença a haver-hi una primera consciència de la llengua com a identitat cultural de l’expansió territorial.

A partir del segle XIV comença a consolidar-se la llengua en l’administració i el més important: en la cultura. Ja trobem obres rellevants en la literatura en català i inclús la corona adopta aquesta llengua com a símbol per escriure les seues cròniques. Per tant, el trencament amb el llatí com a llengua culta i el distanciament amb l’occità deixen el català com a llengua principal dels escrits i llengua habitual de la població dels alts i baixos estaments.

En el segle XV el català ja és una llengua consolidada en la literatura i la cultura en tots els territoris. A causa de la divisió per regnes, alguns dels escriptors més importants del segle d’or valencià, ja comencen a diferenciar la denominació de la llengua que empren com a valencià i no com a català. Aquesta divisió es veurà afectada fins avui.

En conclusió, a principis del segle XIII ja hi ha una certa consciència lingüística que pretén separar-se de les llengües llatines i occitanes, a partir d’ací el català evoluciona de l’oralitat a la llengua emprada per a l’administració i la literatura. Els diferents territoris separats per regnes fan que la divisió del català esdevinga dialectal, aquesta divisió afectarà fins i tot la literatura més posterior com és el cas del Barroc català on al Principat és culte i al País Valencià popular. Per tant, la llengua ha estat lligada al concepte de nació des de llavors, com a signe cultural que forma part de la identitat del poble català. Citant a Vicent Andrés Estellés “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”, hem esdevingut llengua i literatura a partir de la nació, del poble.

Informació extreta de:

Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel 2000. Emancipació lingüística i literària i expasió territorial. De la derrota de Muret (1213) al compromís de Casp (1412). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 

Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel 2000. La plenitud de la llengua. Del compromís de Casp (1412) a la derrota de les Germanies (1523). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 

Ara que finalitza l’assignatura de Gènere i sexualitat en la cultura catalana puc dir que estic molt contenta d’haver escollit aquesta optativa del grau. He aprés molt més de la teoria feminista catalana, de com s’interrelaciona amb les teories queer i dels avanços del segle passat en aquests camps.

El recorregut des de l’inici de les teories feministes, la literatura femenina catalana de principis del segle XX i la seua transformació al llarg del segle i, finalment, les pel·lícules de temàtica queer, m’han semblat una bona forma de conducció per entendre millor el context social i cultural al qual s’anava adaptant aquest moviment feminista català.

Després d’aquest últim mòdul on hem pogut introduir-nos i reflexionar al voltant d’Ocaña retrat intermitent i Amic/Amat, totes dues de Ventura Pons, puc entendre millor com vivien les persones que no formen part de l’heteronormativa, com els homosexuals, el seu context social i com han estat deixats de banda pel cànon cultural.

Les dues primeres preguntes que em vaig fer van ser: què és una dona? Quan canviarà el cànon literari a un més plural i realista? Ara, la pregunta és menys específica i més general, perquè arran del cinema m’he fixa’t que no sols el cànon literari té problemes històrics que l’afecten, la cultura en general ha estat afectada i per això: quan revisarem la nostra cultura per mostrar-la tal com és realment? Potser, d’això depén el futur de la nostra identitat com a poble, perquè com deia Joan Fuster “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Aquesta assignatura hauria de ser obligatòria perquè els moviments feministes dels últims temps, les teories de gènere i sexualitat, les escriptores, l’esport femení i el cinema queer formen part de la identitat catalana de forma intrínseca i, per tant, és fonamental el seu estudi. Els futurs filòlegs hem de saber qüestionar-nos seguint aquestes teories per redescobrir les joies que ens hem deixat de camí, també amb el camp de la lingüística que ha estat construïda des del patriarcat.

“Ocaña, retrat intermitent” participa en la representació de la crisi de la masculinitat tradicional al presentar un protagonista que trenca amb gran part del rol de gènere masculí. Ocaña des de menut té comportaments diferents del que tradicionalment s’espera d’un home, com recollir flors o observar la posta de sol, i per això és un xiquet marginat. Fins i tot, adopta algunes característiques associades al rol femení “era muy fina”.

La clau d’Ocaña rau en la naturalitat i la normalitat que presenta el personatge davant situacions poc, o gens, comuns en el context postfranquista del moment. Passeja transvestit per les Rambles mostrant els genitals sense que semble grotesc ni eròtic, el mateix ocorre quan es desvesteix, que ho fa com un acte de reivindicació de la llibertat del cos. La naturalitat i emoció que mostra al relatar les seues experiències sexuals o sentimentals en són un altre exemple. És per això, que el protagonista amb els seus fets i paraules mostra una homosexualitat sana i natural, en relació amb la teatralització de la impostura que comenta Martí-Olivella i la performativitat de gènere de Butler.

Ocaña és un personatge transgressor per molts motius: la seua vida, les seues performances reivindicatives i el seu art. Primerament, voldria destacar que Ocaña rep una educació religiosa, l’obliguen a formar part de la falange, fer el servei militar i s’exilia de la seua terra. A Cantillana, el seu poble natal, conviu amb les tradicions del poble i el camp com a fill d’un proletari, però esdevé un marginat, no segueix el comportament esperat pels seus companys. Per aquest motiu, marxa a Barcelona, una ciutat que li atorga possibilitats d’obtenir més llibertat. Comença amb les performances on es transvesteix com a dona i es mostra al públic, un acte transgressor després d’una dictadura on, fins i tot, havien assassinat al poeta Lorca per la seua orientació sexual. Les seues experiències al poble les trasllada al seu art, on representa el folklore d’Andalusia, s’apropia de representacions catòliques “lo que me ha quedado de la iglésia son fetiches” i amb aquests crea contrastos “yo mezclo cementerios con alegría, borrachera con bautizos”. Tot i que, no aconsegueix viure del seu art i encara forma part d’un col·lectiu força marginal, se n’apropa també a altres com les prostitutes, Ocaña aconsegueix mostrar a Barcelona qui és i marcar la diferència.

Després de llegir les intervencions a l’aula m’he adonat que, per exemple, Ocaña no es posa cap etiqueta com a rebuig de la masculinitat tradicional “no es definirà amb cap etiqueta” (Àngels Masqué Guillemat 21.12.22 09:15), també he vist com d’important és l’exili per al protagonista ” la classe baixa encarnada per la immigració” (Belinda Costa Olivares 18.12.2022 18:59) i al fil que enceta Maria de Les Neus Aguilo Palou el 20.12.2022 a les 14:42 he dubtat de si realment és conscient Ocaña del que representa en aquell moment.

L’obra El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda narra la vida de Cecília Ce que la mateixa protagonista d’aquesta història descriu així “¿què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l’havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments” (Rodoreda: p.234). Aquesta narració comença en la seua infantesa i des d’aquesta Cecília es va movent a diferents espais que relaciona amb diferents persones, principalment homes, cercant els seus orígens. En aquests homes, mai podrà trobar el que realment cerca: l’estima d’una figura parental que li manca.

Cecília és abandonada pels seus progenitors, desconeguts, i criada per una parella burgesa que la troba a l’entrada de la seua casa. Els llaços mai no arriben a ser massa forts, al principi no tenen clar si criar la criatura i després Cecília mai no vol tractar-los de padrins. No obstant això, amb ells estudia i aprén des de matemàtiques a com cuidar algunes plantes, però fuig de la casa quan creix i mai torna. A la casa on passa la infantesa hi ha un jardí i amb els arbres, les plantes i flors crea una connexió forta que representa la seua llibertat al llarg de l’obra. Té sentit, que siga en aquests espais on la protagonista troba la seua pau, per la representació que contrasta entre el camp envers la ciutat “Amb el camp s’ha associat la idea d’una forma natural de la vida: la pau, la innocència i la virtut senzilla. Amb la ciutat s’associa la idea d’un aprenentatge, de comunicació i de llum” (Bou p.30) aquesta ciutat que comentem és la que viu durant la infantesa, però la ciutat passa a tindre connotacions negatives mentre es desenvolupa la seua vida “la ciutat com un lloc de soroll, mundà i d’ambició” (Bou p.30). On comença el seu camí és al carrer de les Camèlies, potser és sols una coincidència que el carrer de la ciutat d’on parteix la seua vida tinga nom de flors, i durant aquest camí cerca espais a la ciutat amb pintades de natura, com quan viu amb l’Eusebi o l’Andrés, però no és fins que s’instal·la a la torre amb el jardí ple de plantes que no troba l’equilibri entre camp i ciutat, el seu lloc lliure i segur que, a més a més, no ha de compartir amb cap home.

Els espais estan molt connectats amb les relacions de subordinació o emancipació a l’home que viu la protagonista. A les barraques s’emancipa per primer cop amb l’home que feia anys estimava, però de qui es desencanta i s’enamora del seu veí Andrés. En un barri marginal baix goteres trobarà l’únic home qui realment creu que estimarà que per mala sort morirà prompte. A les rambles fent senyors se sentirà lliure, decidint treballar el carrer en lloc de fer costura. En canvi, en ple cor de Barcelona, a un barri ric, serà maltractada psicològicament a un pis per Marc o enclaustrada i vigilada per Cosme. Cecília busca d’aquests homes un profit, un habitatge, aliment, i acaba víctima per maltractes psicològics o físics, com són les reiterades violacions al pis d’Eladi mentre està drogada, però sempre aconsegueix trobar una via per escapar. A l’obra la veiem subordinada a molts homes, però cercant l’emancipació que finalment troba al final d’aquesta quan es fa prostituta de luxe i propietària de la torre, perquè tot i que “la prostitució només era una fase passatgera en la vida de moltes dones” (Wilson: p.15) “Amb tot, ser prostituta no era, inevitablement, ser una víctima: aquesta idea no era i no és altra cosa que un mite de la prostitució, tant masculí com feminista” (Wilson: p.17).

L’única persona a qui realment estimarà és ella mateixa “a fora del mirall era qui enamora i a dintre del mirall era l’enamorat” (Rodoreda: p.45). “El ventre no compta, el pit no té preu, el cor a desar. Havia de viure fins a la mort. Una vida són molts dies. Em vaig aixecar tan alta com era i vaig dir a la Cecília del mirall que havia de fer alguna cosa si no volia morir en un llit d’hospital i acabar mal enterrada” (Rodoreda: p.198) és en aquest text on veiem que l’empoderament de Cecília és l’autoestima, l’amor per la vida i no rendir-se mai.

La figura del flâneur, fixant-nos en el text El flâneur invisible d’Elizabeth Wilson, encarna un personatge que deambula per la ciutat sense rumb observant què fan els seus habitants, els carrers, els costums, de forma imparcial, però amb curiositat. Des de ben menuda, amb les seues primeres escapades per la ciutat, Cecília gaudeix caminant pels carrers i observant els ciutadans. Aquest gust per l’observació i el passeig l’acompanya durant tota la seua vida com veiem en aquest exemple “l’endemà vaig anar a seure a un banc al Passeig de Gràcia a mirar passar automòbils amb banderes” (Rodoreda: p.44). El flâneur també acostuma a habitar a un café per falta de llar, Cecília té una fixació important pels cafés, com el café on troba altres figures representades com a flâneurs “aviat em vaig fixar en uns quants senyors que quan jo entrava estaven asseguts i que quan me n’anava encara es quedaven” (Rodoreda: p.134), al que ella anomena el café de les falgueres, de nou relacionant un espai segur i lliure, quan el pis no el sent com la seua llar, amb una figura de la natura. En aquest cas, a més a més, ella gaudeix mirant un senyor desconegut qui finalment li salvarà la vida i li donarà en herència el seu espai de llibertat final. La figura del flâneur també es fixa en les formes de vestimenta i li agrada anar de compres, la protagonista es compra algunes peces de roba o joiera per crear-se una identitat i rebutja la imposició de les peces que l’obliguen a portar, com fa Cosme. Encara que en la ciutat en eixa època “la llibertat del flâneur de passejar a voluntat per la ciutat és essencialment una llibertat masculina” (Wilson: p.9) la nostra protagonista aconsegueix escapar d’aquesta norma. Altrament, el flâneur també és un personatge marginal que es pot correspondre amb la marginació que pateix en certs moments Cecília com a prostituta. Cecília i la seua fixació per la natura és una relació més que té amb aquesta figura perquè el flâneur “és el naturalista d’aquest medi ambient no natural” (Wilson p.8).

“Anava d’un banc a una soca i d’una soca a un banc com si tota la meva vida només hagués de fer això” (Rodoreda: p.175) i és cert que Cecília deambularà entre la ciutat i el camp, o el que és el mateix el banc i la soca, entre la subordinació als homes en qui conviu i la llibertat que això li permet ser com una mena de flâneur per la ciutat, entre ser qui viu una vida i ser-ne observadora d’altres.

Bibliografia

Bou, Enric (2013) Llegir la ciutat. La invenció de l’espai: Ciutat i Viatge. Publicacions de la Universitat de València. ISBN: 9788437090658

Rodoreda, Mercè (2020) El carrer de les Camèlies. Barcelona: Club editor. ISBN: 9788473292757

Wilson, Elizabeth (1995) El flâneur invisible. Postmodern Cities and Spaces. Oxford: Blackwell. ISBN: 0631194037

A l’aula de Literatura catalana: societat i cultura s’ha fet un debat de la nació i la memòria partint de les teories d’Anderson, Traverso, Hobsbawm, i una selecció de poemes. A continuació, compartiré les idees a destacar de cada poema:

Nit de sang de Jacint Verdaguer

Aquest poema Clàudia Fabra (02/11) el contextualitza amb la Guerra dels Segadors, relaciona el poema les idees principals que concorden amb el concepte de nació d’Anderson “realitat imaginada, limitació de la nació, realitat sobirana i lliure, i nació comunitària”. A més a més, subratlla la forta relació de Verdaguer amb la fe que es relacionaria amb la nació catalana, Caterina Latorre (06/11) afegeix que aquest nacionalisme no substitueix la religió, altre punt que concorda amb Anderson, Farners Miró (06/11) emfatitza el fet que Verdaguer deixe escrits els fets i ho faça en català que Leticia Gisbert (07/11) acaba afirmant com al fet que l’autor fa un “ús deliberat de la llengua vernacla impresa amb el marc teòric d’Anderson”.

Laura Mora (02/11) relaciona la memòria i la història de Traverso al poema on “la memòria feble s’interrelaciona també amb la història”.

La creu de Joan Alcover

Laura Mora (02/11) esmenta aquest poema en parlar de la relació entre memòria i història que fa Traverso, perquè a la primera estrofa del poema trobem la figura de Jaume el Conqueridor, i la idea que “la història l’escriuen els vencedors” que també observem al poema. En aquest poema no s’aprofundeix més al debat.

La Sardana de Maragall

A aquest poema es relaciona principalment amb la idea de tradició inventada d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) exposa que Maragall crea un himne i reafirma la creació de la tradició inventada.

Leticia Gisbert (06/11), Esther Ferrando (07/11) relacionen el poema amb el concepte de nació d’Anderson que projectaria l’autor al poema.

Elegia II de Carles Riba

Aquest poema es relaciona amb Anderson, Clàudia Fabra (05/11) explica la metàfora del temple grec com a la nostàlgia i l’esperança de la nació catalana per mantenir-se dempeus, Marc González (09/11) està d’acord amb la interpretació anterior “per la qual trobes inaplicable el concepte de nació limitada a certa expressió del nacionalisme català que pretén connectar-nos amb la cultura clàssica”.

Del Rei Jaume de Vicent Andrés Estellés

Es relaciona el poema d’Estellés amb el concepte de semificció d’Hobsbawm, Farners Miró (06/11) explica que el poeta reforça amb el poema l’èpica del rei Jaume, però no imagina una tradició sencera.

Vuit de març de Maria-Mercè Marçal

Aquest poema s’ha relacionat amb les idees al voltant de les teories feministes. Jordi Navarro (03/11) relaciona aquest poema amb la transició postfranquista amb la qual no hi està d’acord Leticia Gisbert (07/11) que no creu que s’emmarque en un temps puntual. Es genera debat sobre què simbolitzen les bruixes quan Jordi Navarro (03/11) lliga la voluntat de trencar de les bruixes amb les dones del moment, Miriam Milán (06/11) veu amb el símbol una al·lusió al poder i Maria Nadal (07/11) la cerca d’un nou llenguatge. Nerea Hernández (08/11) afegeix que MMM vol desmercantilitzar i descolonitzar l’espai cultural.

En aquest poema s’analitzen des de les teories d’Hobsbawm sobre les tradicions inventades veiem aspectes molt diversos: la temporalitat, la idea col·lectiva, la idea d’un futur millor partint d’un passat o el passat històric feminista.

Inscripció de Pere Gimferrer

El company Jordi Navarro (03/11) ens contextualitza els personatges d’aquest poema, Guillem Hidalgo (05/11)introdueix la idea que els fets històrics com s’han introduït “en les ments de gairebé de tots els individus una versió concreta d’uns fets concrets” que Maria Nadal (07/11) entén s’emmarca en les teories de Traverso de memòria i història.

En definitiva, alguns poemes s’han tractat en major o menor mesura. El més interessant sembla l’aplicació de diferents teories en un mateix poema, mostrant la versatilitat d’interpretació que tenen aquests.

El nom comú del país és Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francés: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; i en llatí: Helvetia). El seu nom oficial és Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francés: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra; i en llatí: Confœderatio Helvetica).

Coexisteixen quatre llengües principals a la Confederació Suïssa: l’alemany, el francés, l’italià i el romanx. Amb una superfície de 41.290km² compta amb 8.670.300 habitants. L’alemany és l’idioma més parlat que compta amb un 63% de la població total suïssa. Seguidament, el francés que és parlat pel 23% de la població, després l’italià que el parla un 8,2% de la població i, per últim, la llengua menys parlada és el romanx, o grisó, que compta sols amb un 0,5% de la població total. La varietat de llengües és pel fet que el país és llindar a França, Alemanya i Itàlia. Tot i que l’alemany té un percentatge més alt de parlants, no s’ha establit com a llengua oficial per damunt de cap altra, conviu amb el francés i l’italià compartint estatut de llengües oficials a l’administració federal suïssa, mentre que el romanx és cooficial i es fa servir sols amb els parlants.

Cada varietat lingüística determina el territori, i aquests es divideixen en cantons, on la llengua oficial és la que predomina en aquesta. Per exemple, hi ha cinc cantons francòfons. A alguns pocs cantons hi ha més d’una llengua oficial. El 1848 la Constitució federal reconeixia el francés, l’italià i l’alemany com a llengües oficials. El 1938, quasi cent anys després, va reconèixer també el romanx com a llengua nacional i fins al 1996 no la reconegueren com a llengua cooficial.

En l’educació a Suïssa la llengua nativa de cada cantó és la que s’estudia en primer estat, després s’estudia una segona llengua nacional i per últim una tercera llengua oficial o l’anglés. A la Confederació Suïssa, els mitjans de comunicació respecten i han de promoure les tres llengües oficials i almenys un programa de ràdio s’ha d’emetre en romanx.

El romanx és, per tant, la llengua minoritària a la Confederació Suïssa. A més a més, aquesta compta amb varietats dialectals al seu interior: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader. Aquest últim és el que compta amb més parlants. El romanx pateix d’una falta de protecció, manca una política d’immersió lingüística. Va estar exclós educativament durant un llarg període de temps, s’usa actualment en l’educació primària en algunes àrees però no en la secundària.

L’italià té una varietat històrica dialectal: el llombard. En el passat, a la regió italiana predominava el llombard, una llengua bastant diferent de l’estàndard italià, però a partir de la creació del Regne d’Itàlia aquesta va començar a substituir-se per l’italià actual; això no obstant resten alguns parlants en aquest dialecte. Hui en dia encara podem escoltar programes de ràdio, llegir llibres o revistes, comptar amb un diccionari i fins i tot escoltar cantants en llengua llombarda principalment al cantó de Ticino i també en menor grau al cantó de Grisons. A la dècada dels 2000 es va fer una proposta per normativitzar el llombard que era de caràcter polinòmic, com en el cas de l’ortografia del català, que no va arribar a bon port.

L’alemany també compta amb una varietat dialectal: el jenisch. El jenisch, és una llengua que naix dels jenischs. És un poblat seminòmada europeu que es va establir a l’Europa Central (Alemanya, Bèlgica, Àustria, Països Baixos, parts de França i Suïssa). Podrien estar establerts a Suïssa des del segle XV. Aquest país sí els reconeix com a minoria nacional. La seua llengua és una barreja de restes de llengües germàniques com l’ídis, el romaní o el rotwelsch. Actualment, s’ha creat una associació independent per protegir la seua cultura. També existeixen en l’alemany el tipus col·loquial o dialecte Schwyzerdütsch, i l’estàndard que s’usa a l’aula, Hochdeutsch, que fora de l’àmbit educatiu es limita a les situacions formals.

L’ídix també és una llengua minoritària a Suïssa que té dues variants. La primera és l’oriental que prové dels jueus que emigraren en l’holocaust. La segona l’occidental, aquell que ja es parlava abans de l’holocaust. Està en via d’extinció i quasi segur el 100% dels seus parlants són bilingües.

Del francés i l’occità reben l’arpità o francoprovençal. Actualment, es troba en perill d’extinció i roman important a Evolênna a Suïssa.

El tamany de població a Suïssa és poc més gran que el de Catalunya. La varietat lingüística amb comparació en l’Espanyola és semblant, la diferència és que no hi ha una llengua oficial dominant per damunt de les minoritàries. La divisió de territoris per la llengua que es parla és un fenomen que també ocorre a l’Estat Espanyol, un exemple el cas català; això no obstant a Suïssa els cantons tenen més autonomia. Tant el català, com el romanx i l’italià formen part de les llengües protegides de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Tot i això, resten com a llengües autòctones no protegides el francoprovençal o arpità, romaní i ídix. També el francés i alemany en zones on són minoritàries.

En resum, la Confederació Suïssa protegeix i promou principalment l’alemany, el francés i l’italià; el romanx manca de protecció i el seu percentatge de sols un 0,5% fa que aquesta llengua es trobe en perill. A més a més, s’inclouen diferents llengües minoritàries que estan en perill d’extinció; dins dels dialectes del romanx: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader; de l’alemany: el jenisch; de l’italià: el llombard; del francés: l’arpità o francoprovençal; com també l’ídix.

BIBLIOGRAFIA

Diari Ara [En línia] Llengües oficials a Suïssa, Canadà i Bèlgica. [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.ara.cat/opinio/llengues-oficials-suissa-canada-belgica_129_4218330.html

El Periodico [En línia] Les llengües que es parlen a Suïssa [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20130521/les-llengues-que-es-parlen-a-suissa-2396272

Los traductores [En línia] Idiomas hablados en Suiza [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://lostraductores.es/blog/lenguas-habladas-mundo/idiomas-hablados-suiza/

Yenisch [En línia] [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://web.archive.org/web/20120101214615/http://www.yenisch-suisse.ch/

Viquipèdia [En línia] Llombard [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Llombard

Viquipèdia [En línia] Ídix [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Ddix

Viquipèdia [En línia] Francoprovençal [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Francoproven%C3%A7al

Viquipèdia [En línia] Jenischs [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Jenischs

CEFAN [En línia] Loi fédérale sur la radio et la télévision (LRTV) [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/suisse-fed-loi2006.htm

Àmbit geogràfic: País Valencià

Àrea temàtica: 2. Educació i recerca

Repte: Aconseguir una normalització lingüística del valencià i una equitat plurilingüe fomentant l’estudi del valencià a tots els nivells educatius.

 

Diagnòstic sociolingüístic i de la legislació vigent: 

La normalització lingüística és un repte de grans proporcions que abasta molts àmbits i que, com a conseqüència, la seua consolidació total és complexa.

Segons les lleis vigents que serveixen per a la protecció, el respecte, el foment i el coneixement i ús del valencià amb la comparació de les estadístiques de Coneixement i ús del valencià de 2015 que mostren uns percentatges baixos de les zones castellanoparlants i uns resultats molt millorables per als valencianoparlants, els nous programes plurilingües del Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic semblen insuficients per a millorar la situació actual del valencià a tot el territori i complir amb les lleis de promoció i ús de la llengua.

 

Propostes d’actuació i objectius:

1. Decidir un percentatge de programa plurilingüe igualitari per a tot el territori que afavorisca el valencià per fomentar l’equitat lingüística i que augmente en almenys 1h obligatòria l’anglés per millorar el sistema de plurilingüisme. Una proposta de 18h i 30min de valencià, 3h de castellà i 1h d’anglés s’adequaria millor als àmbits d’ús de la llengua. L’objectiu és aconseguir una major equitat lingüística als centres educatius principalment entre el valencià i el castellà, fomentant també l’anglés.

2. Obligatorietat d’impartir els percentatges pactats de la mesura anterior en els territoris principalment castellanoparlants de Requena-Sogorb i l’Oriola. Fomentar així l’aprenentatge del valencià en les àrees castellanoparlants.

3. Obligatorietat d’ús dels percentatges anteriors per als centres concertats que reben pressupostos i subvencions públiques. Fomentar l’aprenentatge del valencià en els centres concertats.

4. Obligatorietat de fomentar l’ús del valencià als centres concertats que reben pressupostos i subvencions públiques. Garantir que tot l’alumnat d’arreu del territori puga entendre, parlar, escriure i llegir el valencià perfectament.

5. Fomentar el coneixement dels Drets lingüístics mitjançant un programa que formara el professorat, com podrien ser els docents de l’assignatura de valencià o els tutors, per impartir durant les classes de valencià o tutories als alumnes el coneixement dels seus drets lingüístics i com denunciar la manca, falta o la vulneració d’aquests.

6. Fomentar el PIL a les zones castellanoparlants i centres on estudien majoritàriament alumnes estrangers que no dominen la llengua, a les zones on menys s’usa.

7. Creació d’un programa adaptant el PIL i el PEV als refugiats dels CEAR. Major immersió lingüística que els ajuda en la seua integració al territori valencià, la cultura valenciana i el món laboral.

8. Traducció de la pàgina web del CEAR al valencià i fer aportacions culturals en valencià. Fomente el seu aprenentatge del valencià.

9. Implementar el món digital en valencià als centres educatius. Fomentar l’ús del valencià al món tecnològic educatiu.

 

Efectes:

Millora de l’ús del valencià a les zones castellanoparlants mantenint i millorant el dels valencianoparlants també. Conéixer la situació real de vulnerabilitat dels drets lingüístics a l’educació. Fomentar per part dels docents i l’alumnat la llengua valenciana. Millorar la Immersió lingüística dels nouvinguts.

 

BIBLIOGRAFIA

CEAR [en línia][Data de consulta 2 de maig de 2022] https://www.cear.es

Escola Valenciana [en línia]. Escola Valenciana pel plurilingüisme. Programes d’educació bilingües i Programes d’educació plurilingües. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://escolavalenciana.org/web/wp-content/uploads/2017/08/guiapluri.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Coneixements i ús del valencià. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/168013490/Enquesta+Coneixement+valenci%C3%A0_2015+%28S%C3%ADntesi_val%29.pdf/7a3cf125-650d-4b1e-8c8c-b32030d4ea00

Generalitat Valenciana [en línia]. Membres de la xarxa.val [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/167569485/Membres

Generalitat Valenciana [en línia]. Llei d’ensenyament i ús del valencià [Data de consulta 2 de maig de 2022] https://www.avl.gva.es/documents/31987/97442/Documents_02.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Decret llei 3/2017 [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://dogv.gva.es/va/disposicio?sig=007843/2017&url_lista=

Generalitat Valenciana [en línia]. Consell social de les llengües [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/consell-social-de-les-llengues

Generalitat Valenciana [en línia]. Decret 13/2019, de 8 de febrer, del Consell, de creació de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians [Data de consulta 2 de maig de 2022] https://dogv.gva.es/datos/2019/02/14/pdf/2019_1435.pdf

Generalitat Valenciana [en línia]. Política Lingüística. [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/inicio

Generalitat Valenciana [en línia]. Situació del valencià [Data de consulta 2 de maig de 2022]https://ceice.gva.es/documents/161863132/354711011/L_04_ToniM_Alternatives_web.pdf/5549c519-22d4-241c-8df0-1cdc48069a9d?t=1645087366887

Després que l’any 2013 el govern de dretes del moment, el Partit Popular, tancara la ràdio i televisions valencianes, havent restringit anteriorment la difusió de TV3 i d’IB3 a tot el territori, l’audiovisual valencià va ser pràcticament inexistent durant anys. Amb l’entrada de l’anomenat govern del botànic, un govern d’esquerres, sembla que es va recuperant d’aquests anys on ha estat paralitzat. L’any 2015 es comença a preparar la tornada de RTVV, però no és fins al 2018 quan aquesta tornada es du a terme. Així recuperem la ràdio i televisió pròpies del territori, no obstant segueixen sense arribar TV3 ni IB3.

No solament el nou govern valencià té en compte la precarietat del món audiovisual en valencià, per exemple Escola Valenciana ha creat una plataforma, la Cinemateca i la DVDTeca, per portar pel·lícules infantils i juvenils als centres educatius i ajuntaments per promoure la visualització d’aquestes en valencià des de la infantesa. A més a més, conjuntament amb l’Institut Valencià de Cultura mitjançant la Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia han dut a terme un projecte on recullen tres pel·lícules valencianes guardonades, acompanyades de material didàctic, per treballar a l’aula. Una altra entitat que promou l’ús del valencià als audiovisuals és l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), ells mateixos ho expliquen: “La defensa dels drets de la ciutadania i especialment els drets relacionats amb la informació i la comunicació, tals com la llibertat d’expressió, el dret a la informació, el dret d’accés de la ciutadania als mitjans de comunicació, i la defensa de l’ús del valencià, són els principals senyals d’identitat amb les quals s’articula un complet ventall d’activitats organitzades per ACICOM amb l’impuls dels seus membres i col·laboradors.”.

La Plataforma pels Drets Lingüístics, junt amb Escola Valenciana, ACICOM, ACPV, Plataforma per la Llengua i altres entitats, l’any 2021 elaboraren un informe amb més de 100 denúncies de conculcació dels drets de la ciutadania respecte al valencià i el presentaren al president de les Corts Enric Morera. En aquest informe al punt 1 trobem la discriminació de la resta de mitjans de comunicació audiovisuals d’altres territoris al País Valencià, al punt 2 com la majoria de plataformes online de visualització de contingut audiovisual continuen discriminant el català, no obstant actualment FilminCAT sí que compta amb una varietat de contingut en català, al punt 71 el festival de cinema Costa Blanca Film no respecta la toponímia en valencià, ni la seua oficialitat. El motiu de presentar aquest informe era exigir una Llei d’Igualtat Lingüística per als valencianoparlants, deia Natxo Badenes “aquestes entitats i sindicats demanem a les Corts Valencianes que continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic” incloent així els audiovisuals de tot el territori de parla catalana. Al web d’Acció Cultural del País Valencià està el document per consultar amb les propostes “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística”.

Diferents entitats i associacions, no només de llengua catalana, van fer el passat desembre de 2021 una declaració conjunta perquè el govern espanyol defense i puga garantir la pluralitat lingüística a la nova Llei General de Comunicació Audiovisual, on fins ara sols s’ha establert un percentatge mínim de contingut i finançament per al castellà.

Al mateix informe de la Plataforma pels Drets Lingüístics de denúncies veiem com les federacions esportives no empren el català a les xarxes, com una Regidora de Cultura d’Alacant essent un càrrec públic informa pel canal de Whatsapp en castellà, el ministeri de cultura obliga les biblioteques a incloure el castellà en les seues webs, o com l’App de la DGT que és una administració de l’Estat distingeix entre valencià i català com dues llengües diferents. De nou, Escola Valenciana ha impulsat una campanya per valencianitzar els dispositius electrònics desenvolupat per Softvalencià.

Hi ha casos d’empleats públics que no s’adrecen a la ciutadania en valencià o li neguen el seu dret a fer-ho, per exemple la Policia Nacional del districte València Centre no atén un valencianoparlant o l’empleat de l’estació de tren de Vinaròs no vol atendre una ciutadana per parlar-li en valencià. Actualment, l’any 2022, és en l’àmbit sanitari on més incidències per vulneracions lingüístiques en l’administració es troben. A l’informe en veiem un bon grapat; l’atenció telefònica personal de la Conselleria de Sanitat Universal es realitza només en castellà, una metgessa d’oftalmologia de l’Hospital de Xàtiva no atén una ciutadana per expressar-se en valencià o una metgessa de l’Hospital Clínic de València no realitza una prova ginecològica a una ciutadana pel mateix motiu.

Tenim drets lingüístics pels quals no haurien de passar les situacions anteriors, per exemple no se’ns pot demanar canvi de llengua en intervencions orals, altre dret és que l’oficialitat comprén totes les administracions radicades al País Valencià: també les de l’Estat o l’administració de Justícia. En el cas de l’app de la DGT el valencià i el català tenen equivalència avalada legalment per al nom de la llengua, per la qual cosa no s’hauria de distingir. La realitat és que el País Valencià encara pateix una vulneració dels seus drets lingüístics.

Actualment, existeix una eina per informar-te i on et poden assessorar en drets lingüístics al País Valencià: l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. També ho pots fer mitjançant altres entitats com Escola Valenciana o ACPV. També a Acció Cultural del País Valencià hi ha l’Institut de Política Lingüística on accedir a un Telèfon de la llengua, lesgislació, informes o jurisprudència.

WEBGRAFIA

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Declaració conjunta de les entitats que treballem per les llengües i la seva igualtat, davant del projecte de llei general de l’audiovisual. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/2021/12/01/declaracio-conjunta-de-les-entitats-que-treballem-per-les-llengues-i-la-seva-igualtat-davant-del-projecte-de-llei-general-de-laudiovisual/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Tenim drets. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/tenimdrets/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Drets lingüístics bàsics. Guia Pràctica  de Drets Lingüístics al País Valencià. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/guiadretslinguistics/drets-linguistics-basics.php>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Per una nova i efectiv llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/2015/04/21/per-una-nova-i-efectiva-llei-digualtat-lingueistica-principis-basics-i-ambits-dactuacio-practica-calameo/>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Reclamacions. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/tenimdrets/reclamacions>

Acció Cultural del País Valencià [en línia]. Institut de política lingüística. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acpv.cat/institut-de-politica-linguistica/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Qui som. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://acicom.org/qui-som/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Informe de la plataforma de drets lingüístics. #4D dia dels drets lingüístics a les corts. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <http://acicom.org/informe-de-la-plataforma-de-drets-linguistics-4d-dia-dels-drets-linguistics-a-les-corts/>

Associació Ciutadania i Comunicació [en línia]. Informe Drets Lingüístics 2021. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <http://acicom.org/wp-content/uploads/2021/12/Informe_Drets_Linguistics_2021.pdf>

Escola Valenciana [en línia]. Cinema. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/cinema/>

Escola Valenciana [en línia]. Oficina de Drets Lingüístics. Formulari de queixa. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/oficina-de-drets-linguistics/formulari-de-queixa/>

Escola Valenciana [en línia]. Connecta’t en valencià. Campanya per a valencianitzar els dispositius electrònics. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/2022/02/21/connectat-en-valencia-una-campanya-per-a-valencianitzar-els-dispositius-electronics/>

Escola Valenciana [en línia]. L’oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana registra una vulneració lingüística al dia en 2022. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://escolavalenciana.org/web/2022/02/17/loficina-de-drets-linguistics-descola-valenciana-registra-una-vulneracio-linguistica-al-dia-en-2022/>

FilminCAT [en línia]. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://www.filmin.cat>

Generalitat Valenciana [en línia]. Oficina de Drets Lingüístics. [Data de consulta 3 d’abril de 2022] <https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/odl>